Tal i com teníem previst, sortim el dia 30 de juliol a les 9 de la Plaça de la Mainada, de moment no hi som tots, quedaran per arribar al migdia i a la tarda 3 cotxes més, en total serem 7 cotxes i 22 persones, més el Ferran Vilalta que vindrà amb la autocaravana.
Arribada al hotel Panorama sense cap problema i fem les inscripcions deixant els cotxes en el parking del hotel, un xic estret. Passejada per les Escaldes abans de dinar al mateix hotel de buffet. La tarda la deixem de lliure elecció fins a l’hora de sopar a les 20,15.
Sopem també de buffet, ja amb tota la colla junta i quedem a les 6,30 per trobar-nos al vestíbul, prendre un cafè i recollir un pic-nic que hem pactat amb la gerència del hotel, ja que els esmorzars comencen massa tard per nosaltres.
A les 7, sortim en direcció al aparcament superior de la estació de Ordino-Arcalis, allí trobem al Ferran i a les 7,50 comencem a caminar tot el grup junt.
A la poca estona una pífia meva fa que prenguem un camí equivocat i acabem trascant pel mig del neret i pedregam, per tal de poder accedir al llac de mes amunt, cosa que fem amb no algunes dificultats. Per aquest fet demano disculpes generals.
En aquest punt, la colla és transforma en dos, 12 pujarem al pic del Tristaina i la resta 11, retornaran, ara si pel camí correcte fins el punt de inici i utilitzaran un telecadira per pujar fins el accés al pic de Peyreguils 2.702 m, en el que hi ha instal·lat un rellotge solar gegant. Baixaran de nou amb el telecadira i ens esperaran al bar tot prenen un refresc.
La resta, pugem tot seguint una camí marcat amb punts de color groc, fins el cim del Tristaina, a les 10,50 ja l’hem assolit, des de el llac ho hem fet sense parades però això si amb un pas molt tranquil, per tal que tothom arribés al mateix temps.
Fita assolida, esmorzar, hidratació, fotos i xerrameca.
Comencem la baixada per un lloc diferent, també marcat amb punts de color groc, aquesta vegada és en Joan Planas, qui dirigeix la expedició. Anar per la cresta, fa que la marxa esdevingui més lenta, ja que trobem algun pas entre segon i tercer grau, en el que cal ajudar a algunes persones. Arribem al coll de Tristaina, lloc en el que trobem el camí que davalla als estanys Forcats, amb el seu refugi. Vista magnífica
Nosaltres baixem per la vesant andorrana fins a trobar una cruïlla, a la dreta dona tot el tom al cric de Tristaina i a l’esquerra torna a trobar el camí que hem fet de pujada. Com ja comença a ser un xic tard, decidim el camí curt, això si per evitar una pujada, baixem per un viarany fins a la vora del llac, on trobem un petit camí que ens porta fins la palanca en el desaigua del llac, i d’aquí ara si pel camí correcte fins els cotxes. Allí retrobem als companys i tot fent una cervesa, expliquem com ha anat tot plegat.
Detalls interesants, hem utilitzat uns aparells de radio del Grup, que han anat força bé cada hora exacta ens comunicàvem i fins i tot ens hem pogut veure des de la cresta quant el altre grup estava en el rellotge solar. Tant sols hem tingut un moment de poca cobertura, en general son útils, quant hi ha més d’un grup.
En resum ha estat un dia divertit, escoltant la xerrameca del Marc Martí Pulido, que no calla ni sota l’aigua i magnífic perquè el temps ens ha respectat amb un dia de poca calor i pocs núvols, aquests han arribat ja a la tarda.
En el mateix aparcament hem acomiadat la colla, cadascú ha retornat de la manera que ha considerat més oportuna fins a casa.
Per tant sols queda dir que esperem que tots hagin passat un dia bo en bona companyia i a pensar que farem l’any vinent si tot va com ha d’anar i la salut ens segueix fent costat.
Vinga dons a per la 38 Col·lectiva, Salut i Muntanya companys.
El equip que organitza tot el sarau.
Campdevànol agost 2022.